L’any 2008, que acabem de deixar enrere, s’ha caracteritzat per dos trets principals, el primer, la fi del mandat de George W Bush, a cops de sabatot i el segon la gran esperança que el seu successor Barak Obama ha despertat a tot el món de canvi en la política imperialista que fins avui ha practicat la primera potència mundial.
Tot i això, i quan encara el primer president de raça negre dels Estats Units, no ha pres possessió del seu càrrec, una sèrie de fets, venen a tirar el primer gerro d’aigua freda sobre les expectatives creades amb el canvi. M’explicaré:
De primer, ens trobem amb que si bé Obama s’ha manifestat en favor del tancament de la presó de Guantànamo, on els Estats Units violen sistemàticament tots els drets humans cada dia, no ha obert la boca sobre la posició negativa del poder judicial americà a investigar i jutjar els crims comesos per les tropes nord-americanes a l’Iraq, quan han deixat anar sense haver complert la condemna a la marine que va aparèixer en multitud de fotografies humiliant presoners iraquians a la tristament cèlebre presó d’Abu Graib l’any 2004.
També i dins d’aquest primer bloc, es fa especialment inquietant el seu silenci, davant la carnisseria que els israelites fan sobre els palestins a la franja de Gaza; silenci que es pot interpretar com una aprovació a la justificació que en fa el seu antecessor, quan apel·la al dret d’Israel a defensar-se, i més quan el nou president de torn de l’Unió Europea el txec Vaclav Klaus, s’ha manifestat en el mateix sentit, tancant les oïdes al clam que el personal manifesta als carrers de les principals capitals europees i de la resta del món.
El canvi que Obama ha predicat durant tot l’any passat, consisteix en canviar els actors, però no els drames? L’ofec que Israel ha sotmès als territoris palestins,creant una situació totalment desesperada, fins a l’extrem de portar-los a votar una formació de caràcter extremista com és Hamàs, no és motiu de censura? El incompliment de l’estat jueu de totes les resolucions que sobre el conflicte a emès l’ONU, no hi té alguna cosa a veure en aquest conflicte?
Són massa coses, i sobre tot si afegim, el trist paper que sobre aquesta qüestió ha fet el Consell de Seguretat de la ONU, per culpa dels USA i els països membres de la UE, molt en fa témer que de canvi res de res, en el món tot seguirà igual, injustícia sobre injustícia, i els més innocents, com els infants de Gaza que enlloc dels regals de reis, es troben amb la mort cara a cara.
Ja n’hi ha prou! Ja comença a ser hora que els ciutadans del món ens comencem a revoltar davant la passivitat dels governants de la dreta reaccionària i d’una manera o altre fem sentir la nostra veu, en favor de les víctimes de l’opressió, nomès així es produirà un canvi de veritat i no la mentida que ens ha venut Obama.
1 comentari:
Sembla que no ens hem podem sortir, morts sobre morts,és la història de tots els imperis que van a caure. Però quan aprendrem que la vida és breu i cal viure, no tenir por dels altres. Ahir vaig veure 2001 Odisea de l'espai, mire el començament ja lluitaven per tenir la seva possesió de l'aigua en front dels altres humans?
Publica un comentari a l'entrada