Quan llegeixo als diaris, que en Garcia, el líder de la dreta reaccionària badalonina utilitza una versió, catalanitzada del “Yes We Can” de Barak Obama, se’m han estarrufat tots els pels del cos. No és en Garcia, aquell llargarut, seguidor incondicional de l’excels professor de Georgetown? No és aquell noi que predica que cal abaixar els impostos, sense dir-nos quins serveis socials retallarà per fer la contrapartida? No és aquell xicot, que reparteix pamflets pels barris, de contingut, gairebé racista i xenòfob?
Fa un temps enrere quan en seu partit, no l’importava d’ensenyar la seva cara més dura, Garcia passava per ser un fidel seguidor de les polítiques de l’inefable Josemari Aznar, aquell que posava les peus sobre la taula de George Bush al ranxo de Texas, que no va dubtar en enviar tropes a l’Iraq, perseguint unes armes de destrucció massiva que només estaven al cervell malaltís de qui es creia l’emperador del món. Aquell que deia que l’estat s’ha de reduir a la mínima expressió i que les inefables lleis del mercat són les úniques capaces d’aportar-nos riquesa. Aquell que quan va governar, instaurà una llei del sol, que segons deia havia d’abaratir els costos dels habitatges, i a l’hora de la veritat ha creat una bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ens ha agreujat, al nostre país, la crisi que pateix tot el planeta.
Prou de demagògies Garcia, i prou de pervertir els slogans que uns altres han utilitzat per una causa completament oposada a la que tu defenses.
Ah, me’n descuidava, es veu que no li van ensenyar de números a l’escola, doncs no sap que la majoria necessària per ser alcalde de Badalona, és de 14 regidors, i ell avui només en te set? De on ho treu que amb dos regidors més dels que te serà alcalde?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada