divendres, 8 de maig de 2009

LES DUES CARES DEL PARTIT POPULAR


Aznar, Mayor Oreja, Aguirre i companyia a una banda, Basagoiti, Gallardón, etc. a una altra, representen les dues cares del Partit Popular a Espanya, la primera els integristes, autoritaristes, centralistes i patrioters, neo-conservadors si parlem d’ideologia, i centristes, demòcrates i descentralitzadors, profundament liberals de pensament els altres. Dues cares dins d’una mateixa formació política, prou diferenciades com per causar-nos astorament i confusió a la resta d’espanyols.

Mariano Rajoy, tot i que de paraula sembla impulsar el sector moderat, moltes vegades ens fa bordades cap a la dreta extrema, donant-nos la sensació que aquest és encara el sector clarament dominant en el Partit de la dreta espanyola.

Al País Basc, els populars amb Basagoiti al capdavant, han estat capaços d’arbitrar un pacte amb el PSOE, que ha permès fer lehendakari Patxi Lopez; per primera vegada en la recent història, un membre d’una formació no nacionalista. Algú pot pensar que s’hagués pogut arribar al mateix resultat amb Mayor Oreja com a líder del PP basc? He sentit explicar que quan es va fer públic, el pacte, un periodista li va preguntar a Mayor si ell l’hagués signat, i la resposta va ser un contundent no.

El que ha estat possible a Euskadi, no sembla que ho sigui enlloc més de la península, doncs Mariano i els altres líders, esperonats pel president de la FAES, l’inefable Josemari Aznar, segueixen més entestats amb la tècnica de confrontació i desgast del govern socialista, que no pas en la col·laboració en els grans temes d’estat, com la crisi econòmica o la lluita antiterrorista. Tècnica que pel que sembla no els està donant cap mena de resultat pràctic, doncs en les enquestes, tot i el terrible desgast pel govern que comporta l’actual situació econòmica mundial, no hi ha manera que aixequin el cap; qüestió que sembla els condemnarà a seguir per bastant de temps més a l’oposició.

Quan es decidiran els ultres de les FAES, a crear una nova formació i deixaran que el Partit Popular es pugui modernitzar i adaptar al corrents de la dreta europea moderna?