El dia 15 de maig, gloriosa festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia, al Museu de Badalona, amb l’organització de la FAVB, va tenir lloc un acte on els cinc candidats a l’alcaldia, de les formacions que en aquesta legislatura han tingut representació, exposarien els trets principals dels seus respectiu programes, i les propostes a tres qüestions prou genèriques, que la organització havia preparat.
En començar el president Julio Molina, va fer una introducció on va assenyalar la preocupació de l’entitat que ell presideix pel tema del trencament de la convivència en alguns barris, i entre d’altres va assenyalar que veien amb inquietud com alguna força política aprofitava el natural temor inicial a una cultura desconeguda, per provocar l’enfrontament entre els veïns. Garcia, es va sentir al·ludit, i desprès que el moderador, Pedro Jesus Fernandez expliqués la mecànica del debat, ell va agafar la paraula per dir, que s’aixecava i marxava, pel que s’havia dit en el discurs inicial.
L’actitud del Sr. Albiol, em sembla del tot inadequada i impròpia d’un líder que pretén arribar a ser alcalde de la nostra ciutat, encara que si penso una mica, puc arribar entendre, que es va trobar sense cap mena d’argument sòlid que li permetés defensar adequadament la seva insidiosa campanya electoral.
També haig d’assenyalar, que em va privar del plaer personal de fer-li una sèrie de preguntes directes, que estic segur podien ser il·lustratives de com seria Badalona, en cas que ell en fos el batlle. Eren preguntes de l’estil.
Vostè pensa que tant sols deixant d’empadronar els immigrants sense papers, aconseguirà que no s’estiguin en el nostre terme municipal?
Quina base legal utilitzarà com empara, per fer marxar les persones, de pisos i locals sobre ocupats?
Els expulsarà del nostre terme municipal situant-los en els seus límits?
Com s’ho faran els seus amics, especuladors badalonins, per mantenir els sous baixos, si els hi treu l’accés als que vostè anomena il·legals?
Tot això no va ser possible, segurament perquè a Garcia Albiol, li van començar a tremolar les llargues cames, quan es va veure al davant de la Badalona, real, lluitadora, i treballadora, aquella que ha bastit la convivència, amb esforç i suor, sortejant tots els impediments que els antecessors ideològics del PP els hi posaven en els anys cinquanta i seixanta.
dijous, 17 de maig del 2007
dijous, 10 de maig del 2007
HISTÒRIES PER NO DORMIR
Els guionistes del vídeo del Partit Popular de Badalona, de segur són hereus dels que fa anys enrera, escrivien els de la sèrie que sota la direcció de Narciso Ibañez Serrador, s’emetia per televisió espanyola a la dècada dels anys seixanta del passat segle XX.
Un vídeo on es presenta una imatge truculenta de la nostra ciutat de Badalona, que és del tot irreal, on associa la immigració amb la delinqüència, i es responsabilitza de tot a l’alcaldessa Maite Arquè.
L’he vist des de internet, tot i que no en tenia cap mena de ganes, només pel fet que volia donar la meva opinió amb fonament de causa, i haig de dir com a primera impressió és que m’ha fet fàstic, que una persona que pretengui assolir l’alcaldia de la meva ciutat, hagi arribat al nivell del feixisme més sòrdid, per no dir que ratlla, el nazisme,
Són postures que creia del tot eradicades del panorama polític espanyol, doncs pobre e innocent de mi, havia arribat a pensar que amb la “modèlica transició a la democràcia”, el partit que representa a la dreta d’aquest país, havia abraçat incondicionalment, el règim de llibertats democràtiques, Darrerament, dues persones m’han fet sortir de l’error, la primera fa dos dies, el bisbe de Navarra, dient que els representants de la doctrina social de l’església són la falange espanyola i els carlins, i la segona aquest noi, al que fins ara, de manera col·loquial l’havia anomenat el més alt de tots només pel que fa a l’alçada, quan com una mena d’esperitat, surt al final del vídeo, dient tres mentides seguides, una rera l’altra i mostrant la pitjor cara de la ultradreta cavernícola.
Badalona, no és ni per casualitat, com ens la ven el vídeo del PP, Badalona, és i ha estat sempre una ciutat acollidora, i solidària amb la gent que han arribat buscant unes millors condicions de vida, mai havíem tingut cap mena de conflicte per raó de raça, religió, o cultura, fins que l’impresentable líder del Partit Popular ha començat a ficar-hi cullerada, excitant els ànims. Els ciutadans de Badalona, no ens agraden els enfrontaments amb ningú i som dels que sabem molt bé com solucionar els nostres problemes de convivència, sense que hagi de venir ningú a donar-nos lliçons i menys a cops de puny que és com ho acostuma acabar fent en Garcia Albiol.
No soc home de lleis, i per tant no puc opinar sobre la legalitat o no del vídeo en qüestió, però si que penso, mereix que sigui retirat de la circulació, i els seus promotors convenientment censurats, doncs des del primer cop d’ull se li veu la intenció d’incitació a la violència per part d’una força política, qüestió que crec està penada, per la llei de Partits Polítics, o és que en el nostre estat la llei, no és igual per a tots?
Un vídeo on es presenta una imatge truculenta de la nostra ciutat de Badalona, que és del tot irreal, on associa la immigració amb la delinqüència, i es responsabilitza de tot a l’alcaldessa Maite Arquè.
L’he vist des de internet, tot i que no en tenia cap mena de ganes, només pel fet que volia donar la meva opinió amb fonament de causa, i haig de dir com a primera impressió és que m’ha fet fàstic, que una persona que pretengui assolir l’alcaldia de la meva ciutat, hagi arribat al nivell del feixisme més sòrdid, per no dir que ratlla, el nazisme,
Són postures que creia del tot eradicades del panorama polític espanyol, doncs pobre e innocent de mi, havia arribat a pensar que amb la “modèlica transició a la democràcia”, el partit que representa a la dreta d’aquest país, havia abraçat incondicionalment, el règim de llibertats democràtiques, Darrerament, dues persones m’han fet sortir de l’error, la primera fa dos dies, el bisbe de Navarra, dient que els representants de la doctrina social de l’església són la falange espanyola i els carlins, i la segona aquest noi, al que fins ara, de manera col·loquial l’havia anomenat el més alt de tots només pel que fa a l’alçada, quan com una mena d’esperitat, surt al final del vídeo, dient tres mentides seguides, una rera l’altra i mostrant la pitjor cara de la ultradreta cavernícola.
Badalona, no és ni per casualitat, com ens la ven el vídeo del PP, Badalona, és i ha estat sempre una ciutat acollidora, i solidària amb la gent que han arribat buscant unes millors condicions de vida, mai havíem tingut cap mena de conflicte per raó de raça, religió, o cultura, fins que l’impresentable líder del Partit Popular ha començat a ficar-hi cullerada, excitant els ànims. Els ciutadans de Badalona, no ens agraden els enfrontaments amb ningú i som dels que sabem molt bé com solucionar els nostres problemes de convivència, sense que hagi de venir ningú a donar-nos lliçons i menys a cops de puny que és com ho acostuma acabar fent en Garcia Albiol.
No soc home de lleis, i per tant no puc opinar sobre la legalitat o no del vídeo en qüestió, però si que penso, mereix que sigui retirat de la circulació, i els seus promotors convenientment censurats, doncs des del primer cop d’ull se li veu la intenció d’incitació a la violència per part d’una força política, qüestió que crec està penada, per la llei de Partits Polítics, o és que en el nostre estat la llei, no és igual per a tots?
dimecres, 9 de maig del 2007
NO M'AGRADEN LES RATES
Ni les sàvies,
ni les de biblioteca,
ni les de claveguera,
ni les de sagristia,
ni les de confessionari
ni les de laboratori,
ni les de mercat,
ni les presumides
ni les de bosc
ni les de platja
ni les de museu
ni les camp
ni les de ciutat
ni les reals
ni les virtuals
Però les que menys suporto, són aquelles que es creuen fer-se les simpàtiques, anomenant-se en diminutiu
ni les de biblioteca,
ni les de claveguera,
ni les de sagristia,
ni les de confessionari
ni les de laboratori,
ni les de mercat,
ni les presumides
ni les de bosc
ni les de platja
ni les de museu
ni les camp
ni les de ciutat
ni les reals
ni les virtuals
Però les que menys suporto, són aquelles que es creuen fer-se les simpàtiques, anomenant-se en diminutiu
diumenge, 29 d’abril del 2007
LES DECLARACIONS DE MARAGALL
Em sorprèn que Maragall digui ara que l’esforç per canviar l’estatut, no ha valgut la pena. Qualsevol persona amb dos dits de front sabia de bon començament, que la reforma estatutària, no ens portaria, cap a l’Espanya Federal, ni molt menys cap a la independència de Catalunya, si no que tant sols era un pas per introduir aquest debat sobre la taula d’una Espanya que de temps immemorial, té la síndrome centralista.
Em sembla que fins i tot els nens de bolquers, saben que per constituir un estat federal a Espanya, cal una profunda reforma de la constitució que en aquests moments, i per la correlació de forces que hi ha a l’estat, esdevé una qüestió del tot impossible.
Els que vàrem votar si, en el referèndum, ho férem, almenys en el meu cas, convençuts que no només milloràvem l’autogovern, respecte de l’anterior que teníem fins aquell moment, sinó que per primera vegada es començava a debatre amb seriositat la necessitat d’una nova estructura a l’estat, és, doncs per això que ara no entenem de cap de les maneres, les declaracions de l’ex president de la Generalitat de Catalunya Sr. Pasqual Maragall, quan de sempre li havíem suposat unes idees molt clares, en aquesta qüestió.
Em sembla que fins i tot els nens de bolquers, saben que per constituir un estat federal a Espanya, cal una profunda reforma de la constitució que en aquests moments, i per la correlació de forces que hi ha a l’estat, esdevé una qüestió del tot impossible.
Els que vàrem votar si, en el referèndum, ho férem, almenys en el meu cas, convençuts que no només milloràvem l’autogovern, respecte de l’anterior que teníem fins aquell moment, sinó que per primera vegada es començava a debatre amb seriositat la necessitat d’una nova estructura a l’estat, és, doncs per això que ara no entenem de cap de les maneres, les declaracions de l’ex president de la Generalitat de Catalunya Sr. Pasqual Maragall, quan de sempre li havíem suposat unes idees molt clares, en aquesta qüestió.
divendres, 27 d’abril del 2007
EL DIARI EL PUNT I BADALONA
Des que el diari El Punt va deixar, d’estar físicament a Badalona, ha agreujat la seva ja tradicional antipatia, vers el govern d’esquerres de la nostra ciutat i més concretament cap al Partit dels Socialistes de Catalunya, i això porta a la seva direcció a intentar d’amagar una de les realitats més inqüestionables, com és la indiscutible millora del transport públic a la nostra ciutat, que s’ha portat a terme aquests darrers quatre anys, amb la nostra alcaldessa com a presidenta de l’Entitat del Transport Metropolità.
També eviten de reconèixer, i fins i tot sembla que els sàpiga greu, que l’empresa badalonina TUSGSAL, tot i ser l’operador privat més gran de Catalunya, segueix creixent i creant més llocs de treball a la nostra ciutat, uns tres cents cinquanta els darrers quatre anys.
Per contra, no triguen en fer-se ressò de manera immediata d’una de les propostes més absurdes que s’han fet darrerament, i que sota la pàtina d’un populisme exagerat, va en contra d’un dels acords, que més ha beneficiat el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona, com és la Integració Tarifaria. Em refereixo, com ja deuen haver endevinat, a la que ha fet en campanya electoral, el líder local Convergent Ferran Falcó, en el sentit que els nens de Badalona, de menys d’onze anys, tinguin el servei d’autobús gratuït.
Una mica de seriositat senyors del Punt i deixin ja d’una vegada explotar el tradicional pessimisme derrotista envers la seva ciutat, dels BTV, que a Badalona i gràcies a l’esforç de molts, no gens derrotistes, i al lideratge de Maite Arquè, s’ha començat a aixecar el cap.
També eviten de reconèixer, i fins i tot sembla que els sàpiga greu, que l’empresa badalonina TUSGSAL, tot i ser l’operador privat més gran de Catalunya, segueix creixent i creant més llocs de treball a la nostra ciutat, uns tres cents cinquanta els darrers quatre anys.
Per contra, no triguen en fer-se ressò de manera immediata d’una de les propostes més absurdes que s’han fet darrerament, i que sota la pàtina d’un populisme exagerat, va en contra d’un dels acords, que més ha beneficiat el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona, com és la Integració Tarifaria. Em refereixo, com ja deuen haver endevinat, a la que ha fet en campanya electoral, el líder local Convergent Ferran Falcó, en el sentit que els nens de Badalona, de menys d’onze anys, tinguin el servei d’autobús gratuït.
Una mica de seriositat senyors del Punt i deixin ja d’una vegada explotar el tradicional pessimisme derrotista envers la seva ciutat, dels BTV, que a Badalona i gràcies a l’esforç de molts, no gens derrotistes, i al lideratge de Maite Arquè, s’ha començat a aixecar el cap.
divendres, 20 d’abril del 2007
MAITE ARQUÉ I EL TRANSPORT PÚBLIC
El transport de superfície a la ciutat de Badalona a fet un tomb de sota a sobre, des de l’estiu passat, un tomb que ja es venia gestant des de feia temps a l’àrea metropolitana de Barcelona, en concret a l’Entitat Metropolitana del Transport, des del moment en que l’alcaldessa socialista de la ciutat, va rebre l’encàrrec de presidir-la.
Avui s’ha doblat el número de vehicles en circulació, amb la conseqüent disminució de les freqüències de pas. La totalitat de la flota és adaptada a les persones amb problemes de mobilitat, i tret de problemes d’avaries puntuals, el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda, poden anar amb autobús gairebé a tot arreu. S’han implantat noves línies i s’han modificat els recorreguts de les existents per donar serveis a zones i barris, on mai hi havia arribat el transport públic. Nous vehicles de mida petita s’enfilen avui dia pels costeruts carrers dels barris de Sant Crist i Sistrells, millorant la qualitat de vida de una bona part de badalonins.
Les comunicacions amb les localitats veïnes, Sant Adrià, Montgat, Tiana, Santa Coloma i la gran capital Barcelona, han vist millorar el servei de manera exponencial aquests darrers anys, i el bus nocturn, el Nit Bus a tota l’àrea metropolitana des de les dotze de la nit fins a les cinc del matí ha estat adaptat a unes freqüències de pas de vint minuts.
Tot s’ha realitzat, sota la presidència, de Maite Arquè a l’Entitat Metropolitana del Transport i és ben curiós que aquest treball se li reconeix a totes les viles i ciutats que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’excepció de Badalona, una de les que ha obtingut més rendiments d’aquestes decisions. Serà que els badalonins, som una colla d’envejosos malagraïts? O és que potser estem esperant el vint-i-set de maig, per fer-li reconeixement votant-la de manera massiva?
dijous, 15 de març del 2007
APROPIACIÓ INDEGUDA DELS SÍMBOLS NACIONALS
Tota la meva infantesa i tota la meva joventut, la bandera espanyola, aquella que lluïa l’àguila negra de Sant Joan, havia estat un símbol d’oprobi i d’anorreament de la meva llengua, de la meva cultura, de la veritable història del meu país. En mans d’un dictador sanguinari, el símbol de la bandera de les dues franges vermelles amb una de groga al mig, en lloc de significar la confraternitat dels pobles i nacions de l’estat espanyol, per a mi, i estic segur que a la majoria dels ciutadans de la pell de toro, escenificava la divisió irreconciliable i l’enfrontament entre persones.
L’arribada de la democràcia, va significar un gir de cent vuitanta graus, l’àliga desapareix, i des de tots els estaments se’ns convida a retornar-li la simbologia d’unitat que mai hauria d’haver perdut.
Haig de confessar que a mi personalment em va costar molt de temps acceptar-ho i oblidar els mals records, és potser per això, que aquests dies em fa molta ràbia quan veig que les manifestacions de la dreta s’apropien del nou símbol i el volen convertir amb exclusiu de la seva idea d’Espanya, una idea, que no és pas la meva ni de la majoria del poble espanyol que majoritàriament va votar ara fa tres anys a una opció política d’esquerres.
Espero i confio que la saviesa del poble espanyol, sabrà posar les coses al seu lloc, i en la propera convocatòria electoral del mes de maig, els donarà una bona rebolcada a tots aquests "patrioters" que amb l’apropiació dels símbols només cerquen l’enfrontament.
L’arribada de la democràcia, va significar un gir de cent vuitanta graus, l’àliga desapareix, i des de tots els estaments se’ns convida a retornar-li la simbologia d’unitat que mai hauria d’haver perdut.
Haig de confessar que a mi personalment em va costar molt de temps acceptar-ho i oblidar els mals records, és potser per això, que aquests dies em fa molta ràbia quan veig que les manifestacions de la dreta s’apropien del nou símbol i el volen convertir amb exclusiu de la seva idea d’Espanya, una idea, que no és pas la meva ni de la majoria del poble espanyol que majoritàriament va votar ara fa tres anys a una opció política d’esquerres.
Espero i confio que la saviesa del poble espanyol, sabrà posar les coses al seu lloc, i en la propera convocatòria electoral del mes de maig, els donarà una bona rebolcada a tots aquests "patrioters" que amb l’apropiació dels símbols només cerquen l’enfrontament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
