dijous, 17 de maig de 2007

A GARCIA ALBIOL LI TREMOLEN LES CAMES

El dia 15 de maig, gloriosa festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia, al Museu de Badalona, amb l’organització de la FAVB, va tenir lloc un acte on els cinc candidats a l’alcaldia, de les formacions que en aquesta legislatura han tingut representació, exposarien els trets principals dels seus respectiu programes, i les propostes a tres qüestions prou genèriques, que la organització havia preparat.

En començar el president Julio Molina, va fer una introducció on va assenyalar la preocupació de l’entitat que ell presideix pel tema del trencament de la convivència en alguns barris, i entre d’altres va assenyalar que veien amb inquietud com alguna força política aprofitava el natural temor inicial a una cultura desconeguda, per provocar l’enfrontament entre els veïns. Garcia, es va sentir al·ludit, i desprès que el moderador, Pedro Jesus Fernandez expliqués la mecànica del debat, ell va agafar la paraula per dir, que s’aixecava i marxava, pel que s’havia dit en el discurs inicial.

L’actitud del Sr. Albiol, em sembla del tot inadequada i impròpia d’un líder que pretén arribar a ser alcalde de la nostra ciutat, encara que si penso una mica, puc arribar entendre, que es va trobar sense cap mena d’argument sòlid que li permetés defensar adequadament la seva insidiosa campanya electoral.

També haig d’assenyalar, que em va privar del plaer personal de fer-li una sèrie de preguntes directes, que estic segur podien ser il·lustratives de com seria Badalona, en cas que ell en fos el batlle. Eren preguntes de l’estil.

Vostè pensa que tant sols deixant d’empadronar els immigrants sense papers, aconseguirà que no s’estiguin en el nostre terme municipal?

Quina base legal utilitzarà com empara, per fer marxar les persones, de pisos i locals sobre ocupats?

Els expulsarà del nostre terme municipal situant-los en els seus límits?

Com s’ho faran els seus amics, especuladors badalonins, per mantenir els sous baixos, si els hi treu l’accés als que vostè anomena il·legals?

Tot això no va ser possible, segurament perquè a Garcia Albiol, li van començar a tremolar les llargues cames, quan es va veure al davant de la Badalona, real, lluitadora, i treballadora, aquella que ha bastit la convivència, amb esforç i suor, sortejant tots els impediments que els antecessors ideològics del PP els hi posaven en els anys cinquanta i seixanta.