dijous, 31 de maig de 2007

L'HORA DEL PACTE

Passada la jornada electoral, les neurones de molts ho agraeixen, arriba l’hora dels matemàtics dels partits politics, que assagen fórmules i més fórmules per veure si aconsegueixen que tres i dos sumin sis, en favor de la seva formació.

Per molt que si esforcin sembla que un Pacte a la basca, ICV+ CiU+ ERC del que tant es parlava a la campanya electoral i que un servidor sempre havia considerat impossible ideològicament parlant, ha estat totalment frustrat fins i tot per la matemàtica, doncs les tres formacions juntes és queden a tres regidors dels catorze que configuren la majoria absoluta.

La realitat és una de sola, per voluntat dels badalonins que anant a votar o quedant-se a casa, és que pels propers quatre anys, qualsevol combinació possible ha de comptar amb el PP o amb el PSC. De fet aquesta darrera, en ser la força més votada és la que té més possibilitats de formar govern i tot i la pèrdua el tripartit que fins ara havia funcionat ERC+ICV+PSC, podria tornar a repetir, amb un regidor per sobre de la majoria imprescindible. Però no es pot descartar qualsevol altre opció, doncs per exemple els actuals dirigents d’ICV ja no són els mateixos que els d’ara fa quatre anys, i de fet se’ls pot considerar hereus d’aquells que el 1983, van optar per xiular al nou alcalde socialista Joan Blanch, i posar-se a l’oposició. Els Convergents de Ferran Falcó, tota la campanya electoral l’han estat pivotant al voltant de demanar Canvi, un canvi que indefectiblement passava, segons les seves pròpies paraules, per enviar el socialistes a l’oposició, molt bé ara tenen l’oportunitat de fer-ho, si aconsegueixen convèncer a iniciativa i els d’esquerra de pactar amb el Partit Popular, que indiscutiblement i com a força més votada de tots ells, el més probable és que els exigeixi, l’alcaldia. M’ha dit que a Jordi Pujol, quan algú li ha insinuat aquesta idea, se li han posat de punta tots els pels del cos, doncs per un moment ha reviscut el que els hi va procurar el Pacte del Majestic, quan l’Aznar parlava català a la intimitat., que immediatament a pres el telèfon i li ha dit a Falcó que ni ho somií de fer tractes amb el PP, si és que es vol que Badalona CiU, segueixi pintant alguna cosa i més desprès del discurs, de Xavier Garcia Albiol, i la seva particular mania a la immigració.

Per contribuir a la reflexió de tots plegats, m’agradaria dir-los de primer als que han aconseguit més escons que a les municipals del 2003, que no poden saltar i ballar d’alegria, doncs només han augmentat un grapadet de vots cadascun, (750 en el cas del PP i 460, en el cas de CiU) i que més aviat han aconseguit més escons pel personal que s’ha quedat a casa. Per tant no estan pas en condicions de tirar coets. Als altres els diria que pensin amb el cap i no amb el cor, que la ciutat de Badalona, necessita, d’unes polítiques d’esquerres i que ells són els únics que les poden portar a la pràctica. El poble tot i castigar-los una gestió no massa galdosa aquests darrers quatre anys els hi ha donat l’oportunitat de seguir governant i esmenar els errors comesos, de fet sembla que el poble de Badalona segueix confiant en ells, tot i que els ha donat un cop d’alerta.

Per acabar, perquè no rumien una mica un Pacte PSC + ICV + CiU + ERC? Podria ser una molt bona solució, no us sembla?