dimecres, 23 de maig de 2007

A VEGADES ELS CANVIS NO RESULTEN


Ja fa temps que volia escriure una nota com aquesta, de fet des del començament de la campanya electoral que a Badalona està marcada per la paraula “canvi”

Volen Canvi i així ho proclamen en els seus cartells, els de Convergéncia i Unió, i el seu líder assenyala que esta disposat si la matemàtica post electoral ho permet, de recolzar per alcalde a Carles Sagués d’Iniciativa per Catalunya, Verds, Esquerra Unida i Alternativa.

El “Reaccionari” Xavier Garcia Albiol, també predica la necessitat d’un canvi, aquest veritablement ideològic, doncs pretén que la dreta que el seu partit representa ocupi l’alcaldia, desbancant l’esquerra que des de l’adveniment de la democràcia sempre a l’iderat el govern municipal a la ciutat de Badalona.

Els ciutadans de Badalona, també demanen canvi, però això ja entra dins una certa lògica, doncs el seu nom veritable que la direcció nacional no els hi deixa utilitzar és Ciutadans pel Canvi, i encara que aquest canvi és referia a la Generalitat de Catalunya, ells ara ho volen aplicar a Badalona i en contra dels seus antics aliats, el PSC.

Els altres ciutadans també volen canvi, aquest de caire lingüístic, doncs considera que no tot a Badalona, és fa amb els dos idiomes oficials i un exemple ben clar ho teniem en els milers de plaques amb els noms dels carrers que hi ha a la ciutat, on totes, són exclusivament en català, causant un greu perjudici a tots aquells que encara no han aprés que carrer vol dir calle.

Els de la CUP aliats amb els verds, que no són els mateixos verds que els que van amb iniciativa, sota el lema que una nova Badalona, comença a caminar. També demanen un canvi segons es desprèn de les crítiques que a tort i a dret des del seu bolc, llencen contra totes les altres formacions, particularment les que han format equip de govern.

Els d’Iniciativa els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, amb la boca petita, també demanen un canvi, dins la mateixa estructura ideològica però amb una correlació de forces diferent a l’actual amb els socialistes.

Només tres formacions de l’espectre electoral badaloní, llevat del Partit Socialista, no els sentim demanar canvi, Esquerra Republicana de Catalunya, Llei i El Partit Humanista. El primer, Esquerra, té les idees molt clares, que sempre, pactarà amb formacions de la seva mateixa corda ideològica pel que fa al tema social, les esquerres, a qui intentarà amb la seva presència, despertar-los, la consciencia nacional. El Sr. Josep Valls del partit Llei, només està per mostrar la seva contribució a la ciutat, aconseguint amb les seves reivindicacions que es reposes l’escala del final del carrer Sant Anastasi, que no s’enderroqués el pont del petroli, i ara perquè es tregui el peatge del port. El Partit Humanista, no li hem sentit a dir ni piu, per tant és de suposar que tant els hi fot, els seus interessos deuen estar per damunt de les coses terrenals.

Un element comú, entre moltes de les forces que demanen el canvi, és que el basen no en un programa de treball i de realitzacions concretes i possibles, sinó simplement en desbancar del govern local al Partit dels Socialistes de Catalunya, per resumir-ho en una paraula, basen la seva campanya amb l’antisocialisme, o sigui que estan disposats a tot, a l’efecte d’enviar els socialistes a l’oposició. Alguns com el PP, no farien cap mena de fàstic a un pacte amb Convergència per tal d’aconseguir-ho i estic segur, encara que avui no ho digui, que si la matemàtica ho permetés, Ferran Falcó no hi faria fàstics, si a més a més des de les altes esferes convergents així li ordenessin.

El que penso ho tindria més cru, seria Carles Sagués si pactés amb Convergència, doncs estic del tot segur que les seves bases, on avui encara hi ha molts dels autèntics comunistes, se’ls arrissarien tots els pels del cos, havent d’aguantar els retrets que per aconseguir l’alcaldia, s’hagin venut a la dreta, marginant a un altre partit d’esquerres.

Per l’essència, antisocialista del canvi que demanen alguns, és el que em sembla els farà perdre, doncs es demostrat que cada vegada el personal que vota, és menys babau, i això dels “antis”, no els agrada gens ni mica.

Diumenge resoldrem la incògnita que la matemàtica farà possible, tot i que jo crec que poques variacions hi veurem sobre el panorama actual, i aleshores veurem les capacitats i fidelitats als principis dels líders polítics locals alhora d’establir els pactes.