dijous, 24 de maig del 2007

LA BOCA D'AZNAR

Darrerament l’expresident del govern espanyol José Maria Aznar, sembla que ja no sàpiga que fer per tornar a la palestra mediàtica, em fa l’efecte d’una d’aquelles famoses del aquí hay tomate, de l’Ana Rosa Quintana, o de qualsevol programa d’aquests que tant es prodiguen en la televisió dels nostres dies.

Fa quatre dies, fent panegírics a la llibertat de conduir sota els efectes del alcohol i ara, qualificant a una bona part d’espanyols que no votem ni pensem fer-ho, al Partit Popular, d’estar coxorxats amb ETA.

Però el més patètic de tot, és que té la gran barra de tornar a ressuscitar la vella idea de la propaganda franquista, que va ser el govern de la República, qui va procurar el clima i l’ambient propici al desenvolupament d’una ferotge guerra civil.

El senyor Aznar, enlloc de donar patètiques lliçons a la universitat de George Town, potser li valdria més matricular-se a rebre classes de la història contemporània del nostre país, on potser descobriria que la victòria aclaparadora del Front Popular en les eleccions de 1936, no fou deguda a res més que un fracàs estrepitós de la política de dretes, que alternativament lliberals i conservadors, havien practicat a España des del regnat d’Isabel II, que Jose Antonio Primo de Rivera, i els seus companys, a través de proclames inflamades sobre el trencament d’Espanya i l’acció directa amb nombrosos disturbis pel carrer, contribuïen a provocar un clima d’enfrontament entre els ciutadans espanyols, y finalment que Francisco Franco, es va aixecar amb armes contra un govern democràtic, i elegit pels ciutadans i que durant més de quaranta anys va implantar un règim de sanguinària dictadura, on es van abolir les llibertats més elementals. Però segurament al senyor Aznar, això no l’importa el més mínim, doncs amb la seva demagògia catastrofista, està cercant exactament el mateix que el seu mestre Primo de Rivera cercava el 1936.

No senyor Aznar, no és el govern Zapatero qui crispa la societat espanyola, sinó vostè i els seus, amb les mentides sobre l’atemptat de l’onze de març, sobre les armes de destrucció massiva de Sadamm Hussein, amb la prèdica d’un trencament de la unitat espanyola pel nou estatut d’autonomia de Catalunya, amb la burda manipulació d’un col·lectiu tant sensible com les Víctimes del Terrorisme, fent la menyspreable associació de la delinqüència amb la immigració, enganyant al personal fent-los creure que el terrorisme d’ETA es pot acabar exclusivament amb la repressió policíaca.

Vostè i els dirigents del seu partit, no son els representants de la dreta espanyola, sinó, de la caverna de la ultradreta que va governar aquest país durant quaranta anys. Tot i que ho vulgueu vendre, vostè i els dirigents del PP, no teniu res en comú amb Angela Merkel o Sarkozy, personatges de dretes als que mai a la vida se’ls acudiria fer cap proposició com les que ens feu, si de cas hem de cercar una semblança, amb l’únic que se’m acut, és amb en Lepen.