dimarts, 28 d’abril de 2009

LA PENYA, UN POU SENSE FONS?

No havíem quedat que el que primer es va dir Ciutat Europea del Bàsquet, parc temàtic sobre l’esport de la cistella que havia de ser un pol d’atracció turística que visitarien prop de tres milions de persones cada any, i que ha acabat essent un gran centre, un enorme centre comercial, exactament igual que les Glories, la maquinista o Diagonal Mar, havia de ser el recurs financer definitiu del club esportiu estrella de la nostra ciutat?

Que passa doncs que ara han d’especular amb els terrenys propers a Can Mora de Canyet, per fer-hi una escola elitista i integrista religiosa, una espècie de “Madrassa” dels catòlics, lligada a l’Opus Dei?

Per altra banda, també de fa temps em sorgeix una pregunta, que hi té a veure el nostre club de Basquet senyera de la ciutat, amb l’organització fundada per Monsenyor Escrivà de Balaguer? Els grans de la localitat recorden com en temps dels “Glorioso Caudillo” L’Obra, sota l’empara de la Penya va aconseguir, edificar, una escola, El Dauradell, al seu costat un impressionant bloc d’habitatges, i el Pavelló avui municipal anomenat del Països Catalans; operació que es va fer en una més que dubtosa requalificació de terrenys, circumstància que va tornar a sortir quan la Penya en va vendre al municipi, l’esmenta’t pavelló.

Ara torna a aparèixer l’Opus Dei lligat a la Penya, per una sèrie d’interessos immobiliaris i demanant requalificacions; no trobeu que comença a fer pudor de socarrim?

Ja fa un temps, amb l’operació del Màgic Badalona, un personatge badaloní de qui no diré el nom, em deia que qui havia guanyat molts diners en la operació, no havia estat ni la Penya ni tant sols els promotors immobiliaris, sinó els arquitectes, aleshores vaig entendre el perquè un d’aquests professionals, formava part de la junta actual del club, no serà que també tornaran a sucar de l’olla els mateixos?

Són massa preguntes sense resposta, moltes qüestions a aclarir, però per sobre de tot, cal acabar d’una vegada amb la sensació que ens comença a envair als badalonins de la Penya com un pou sense fons, perquè si és així, el millor que pot fer és plegar, i no especular, organitzant “pelotazos”, un darrera l’altre.

1 comentari:

Marosa ha dit...

A l'epoca de la construcció del Dauradell el senyor Daniel Fernández, molt lligat a l'obra, era un mandamás de la Penya....ara no sé quin vincle hi tenen. Poderoso caballero es don Dinero...!