Amb un conegut de la infància, fa uns anys discutíem, fins i tot amb un cert apassionament, sobre la creació i el repartiment de la riquesa en el món en que vivim, i la discrepància sorgia, quan ell defensava que les formacions de dreta, eren les millors a l’hora de la generació, encara que reconeixia que l’esquerra era qui millor la sabia repartir; per això justificava l’alternança en el poder d’aquestes dues ideologies, com una manera d’aconseguir un món ideal. Fa pocs dies, un altre amic, em comentava que havia mantingut una conversa amb uns nou vinguts, originaris de Romania, i que aquests li deien que en temps de crisi, cal votar la dreta, doncs finalment són qui en saben més de crear prosperitat.
Abans i ara, penso que això és un dels disbarats més grans i per desgràcia, el negre període en el que estem entrant i els articles dels grans experts en economia m’estan donant la raó. No eren de dretes en Ronald Reegan, la Margaret Tatcher, en Fredman i l’escola d’economia de Xicago, pares del neoliberalisme, que predicava l’abolició de qualsevol control als bancs i les empreses privades? No eren aquests mateixos, els que declaraven “insostenibles”, els avantatges en la protecció dels treballadors, en l’estat del benestar d’alguns països Europeus? No són els sistemes implantats per ells i mantinguts pels seus seguidors, els que ens han conduït al col·lapse dels sistemes financers?
Avui tothom amb dos dits de front, reconeix que la creació de riquesa que la dreta ens ha procurat tots aquests anys, no ha estat res més que un terrible i funest engany, on uns quants han vist créixer fins a límits insospitats el seus patrimonis, mentre la gran majoria, contempla tristament, com s’esfondra el castell de cartes que li havien fet passar per una obra solida.
Ara quan el panorama que veiem a l’horitzó, és ple de núvols de tempesta, ara que el món sencer s’està preparant per un canvi que ho ha de girar tot de sota a sobre, són els valors de l’esquerra, la solidaritat, el compartir, el treballar colze a colze, la fraternitat i el reconeixement de la igualtat en els drets, els que prevaldran i ens proporcionaran les eines necessàries per sortir-ne. Qui doncs millor que els partits d’esquerra per liderar aquest procés?
El set de juny hi ha eleccions Europees, comencem a mentalitzar-nos tots plegats, de canviar l’actual majoria de dretes al Parlament Europeu, de segur que si el canvi es produeix, la sortida del marasme s’accelerarà. Que ningú es quedi a casa el dia 7 de juny, tots a votar pels candidats del Partit Socialista Europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada