EL CANVI

A tots aquests interpretadors de la voluntat popular que darrerament, es prodiguen molt a la nostra ciutat, voldria fer-los notar que si els ciutadans haguessin volgut un canvi radical en la ideologia del govern a la nostra ciutat, hauria votat de manera que la coalició d’esquerres hagués resultat impossible i que o bé Garcia Albiol o Ferran Falcó, fossin el nou batlle de la ciutat.

L'única interpretació que es pot als resultats electorals de Badalona, és que es demana que continuïn les mateixes formacions, però amb les piles canviades i amb un tarannà ben diferent del que s’ha portat els darrers quatre anys.

Badalona no es fia de Garcia Albiol, Badalona, no vol un govern de dretes ni que sigui disfressada de centre com representa CiU, Badalona vol que els partits d’esquerra de la ciutat pactin i desgranin durant quatre anys un programa que els solucioni molts dels problemes que tenen plantejats.

El que si ha fracassat, és el barroer intent de fer creure al personal que les esquerres com a ideologia, no són adequades per governar una ciutat, que els valors de solidaritat, convivència, i igualtat en drets, estan renyits, amb l’eficàcia i la bona gestió.
El poble de Badalona ha parlat, potser avui més clar que mai, indicant que vol que les esquerres es posin d’acord, que cerquin els punts en comú i aparquin les diferències i que amb nous ànims i una nova manera de fer, encetin una nova legislatura, on les ensopegades de la passada, siguin utilitzades com experiència. Totes les altres interpretacions són martingales interessades, que els electors ja es preocuparan de castigar, quan sigui necessari.

NO FEU COSES RARES

Tots aquells que fa just un més enrere, maldaven per enviar els socialistes a l’oposició a l’ajuntament de Badalona, com que s’han quedat amb un pam de nas a la vista dels resultats electorals, dels que resulta com a única possibilitat per obtenir el que es proposaven és comptar amb l’aquiescència del Partit Popular. Ara proposen deixar que el PSC. Governi tot sol com a força més votada, per tal de muntar un front comú a l’oposició, que els hi permeti de fer-.l’ho caure quan els hi vingui de gust. Basen la seva idea, en el pobre argument que aquesta circumstància obligaria al PSC, ha haver de pactar totes les decisions. Quina bajenada!

Aquest argument no és sosté per enlloc, per diverses raons, com per exemple, que en aquests moments, on la societat badalonina, està canviant amb una rapidesa inusual i ha d’afrontar tota una sèrie de nous reptes de caire social el que menys li convé és un govern dèbil, inestable, lligat de peus i mans que de ben segur el que el faria és del tot ineficaç.. Per altre banda, hem de pensar que les formacions polítiques tenen com a missió principal governar i que les renuncies en aquests sentit sempre surten ben cares, com la història recent a la nostra ciutat s’ha encarregat ben bé de demostrar, en la carn del personal d’Iniciativa, que desprès de les eleccions de 1983, van decidir passar a l’oposició negant-se a renovar un pacte amb els socialistes, deixant aquests en minoria, i recolzats per Convergència i Unió, acte que els hi va acabar costant la pèrdua de sis regidors.

Jo penso que els que prediquen aquesta història són gent pusil·lànime, a la que els hi fa por agafar les regnes d’un govern i s’estimen més la tranquil·litat que dona poder criticar, amb la seguretat dels bancs de l’oposició on ningú t’acaba exigint responsabilitats. I si això és així, crec que defraudaran molt als qui en ells han confiat atorgant-los els seus vots.

Ningú em farà creure, que en els programes de PSC, ICV, i ERC, no hi ha més punts de coincidència, que no pas de discrepància, i que aquests darrers tampoc són tant greus com per no permetre un pacte, i en això també hi podríem incloure a CiU. Ningú no em pot negar també que resultaria molt més beneficiós per la ciutat, que s’unifiquin esforços que no pas que es disgreguin. També voldria assenyalar que dins la institució de govern local, hi ha tots els mecanismes, comissions informatives, de govern, etc, on es porten a terme els debats puntuals de cada decisió que s’ha de prendre i és comprova si s’ajusten als programes de cada formació, que pel fet de governar plegats allà hi tenen representació.

Deixem-nos estar d’invents, si algú vol que els socialistes vagin a l’oposició, que pacti amb el més llarg de tots nomes pel que fa a l’alçada, és l’única possibilitat, encara que segons el meu criteri, no respectaria massa la voluntat majoritària dels badalonins i no ho dubteu, que aquests sempre acaben passant factura.

EL SENYOR MARIANO FESTEJA ELS CONVERGENTS

Acabades les eleccions municipals, la classe política nacional s’apresta de totes totes a cercar posicions per l’esprint final, per les eleccions estatals, que ja és a punt de començar. El senyor Mariano, pel fet que durant els tres anys i escaig, no ha fet altre cosa que tancar-se a la torre del castell i considerar enemics a tots els eren fora, ara s’adona, de la seva debilitat, quan els estudiosos i matemàtics, li han fet adonar que és gairebé impossible que guanyi les properes eleccions per majoria absoluta. Com s’ho farà a les hores per governar si ningú el recolza?

Ràpidament ha posat proa a Catalunya i comença a cercar els convergents, avui a l’oposició en el govern autonòmic i segons sembla necessitats d’algunes àrees de poder, per allò tant sabut que estar en condicions de repartir càrrecs, és una manera de garantir fidelitats. Una entrevista publicada el diumenge, al diari La Vanguardia, li serveix per engegar la primera andanada, i diu que veu molt possible un Majestic II, doncs la situació quan es va produir el Majestic I era, segons ell, més complicada que la d’avui.

No se com s’ho mira el senyor Mariano, però em sembla que la situació avui no és de cap manera comparable amb la de l’any 1996. De primer, perquè Jordi Pujol tot i que en minoria, parlamentaria, ocupava la presidència de la Generalitat, i necessitava amb urgència el recolzament dels populars, de segon perquè en aquells moments, totes les ànsies d’augmentar l’autogovern a Catalunya no passaven per res més que demanar una lectura, més favorable del text constitucional i tercer que en aquest país no teníem l’experiència d’un govern amb majoria absoluta presidit per un falangista de l’última volada com José Maria Aznar.

Ara les circumstàncies són ben diferents, perquè, CiU, i el Partit Popular, no sumen prou diputats al Parlament de Catalunya per provocar un canvi en el govern d’entesa; de segon perquè el senyor Mariano i els seus han presentat recurs d’inconstitucionalitat, contra el nou estatut de Catalunya, un estatut on Artur Mas, líder actual de Convergència hi va tenir un paper destacat, sobre tot, desprès d’una maratoniana reunió al Palau de la Moncloa amb José Luis Rodriguez Zapatero; i tercer perquè ara ja tothom sap com les gasten els populars respecte a Catalunya, quan no ens necessiten per res.

És clar que la política és l’art de fer possible el que sembla impossible, però en unes circumstàncies com les d’avui, o les que es poden donar en un futur més o menys immediat, jo penso que per molts malabars que facin uns i altres, res podria convèncer al poble de Catalunya que un Majestic II, no fos una enredada, on els convergents primer i els catalans darrera, hi podríem perdre bous i esquelles.

Senyor Mariano, no torni aquí a marejar la perdiu, si voleu governar una Espanya democràtica, de primer heu de passar una travessa del desert, on les penitències els dejunis i les abstinències, us facin purgar, els greus pecats comesos, i us donin el valor suficient per fer propòsit d’esmena i de segon heu de fer pública renúncia a la ideologia d’extrema dreta, que els vostres grans valedors, Aznar, Zaplana i Acebes, fan gala cada cada cop que obren la boca.

L'HORA DEL PACTE

Passada la jornada electoral, les neurones de molts ho agraeixen, arriba l’hora dels matemàtics dels partits politics, que assagen fórmules i més fórmules per veure si aconsegueixen que tres i dos sumin sis, en favor de la seva formació.

Per molt que si esforcin sembla que un Pacte a la basca, ICV+ CiU+ ERC del que tant es parlava a la campanya electoral i que un servidor sempre havia considerat impossible ideològicament parlant, ha estat totalment frustrat fins i tot per la matemàtica, doncs les tres formacions juntes és queden a tres regidors dels catorze que configuren la majoria absoluta.

La realitat és una de sola, per voluntat dels badalonins que anant a votar o quedant-se a casa, és que pels propers quatre anys, qualsevol combinació possible ha de comptar amb el PP o amb el PSC. De fet aquesta darrera, en ser la força més votada és la que té més possibilitats de formar govern i tot i la pèrdua el tripartit que fins ara havia funcionat ERC+ICV+PSC, podria tornar a repetir, amb un regidor per sobre de la majoria imprescindible. Però no es pot descartar qualsevol altre opció, doncs per exemple els actuals dirigents d’ICV ja no són els mateixos que els d’ara fa quatre anys, i de fet se’ls pot considerar hereus d’aquells que el 1983, van optar per xiular al nou alcalde socialista Joan Blanch, i posar-se a l’oposició. Els Convergents de Ferran Falcó, tota la campanya electoral l’han estat pivotant al voltant de demanar Canvi, un canvi que indefectiblement passava, segons les seves pròpies paraules, per enviar el socialistes a l’oposició, molt bé ara tenen l’oportunitat de fer-ho, si aconsegueixen convèncer a iniciativa i els d’esquerra de pactar amb el Partit Popular, que indiscutiblement i com a força més votada de tots ells, el més probable és que els exigeixi, l’alcaldia. M’ha dit que a Jordi Pujol, quan algú li ha insinuat aquesta idea, se li han posat de punta tots els pels del cos, doncs per un moment ha reviscut el que els hi va procurar el Pacte del Majestic, quan l’Aznar parlava català a la intimitat., que immediatament a pres el telèfon i li ha dit a Falcó que ni ho somií de fer tractes amb el PP, si és que es vol que Badalona CiU, segueixi pintant alguna cosa i més desprès del discurs, de Xavier Garcia Albiol, i la seva particular mania a la immigració.

Per contribuir a la reflexió de tots plegats, m’agradaria dir-los de primer als que han aconseguit més escons que a les municipals del 2003, que no poden saltar i ballar d’alegria, doncs només han augmentat un grapadet de vots cadascun, (750 en el cas del PP i 460, en el cas de CiU) i que més aviat han aconseguit més escons pel personal que s’ha quedat a casa. Per tant no estan pas en condicions de tirar coets. Als altres els diria que pensin amb el cap i no amb el cor, que la ciutat de Badalona, necessita, d’unes polítiques d’esquerres i que ells són els únics que les poden portar a la pràctica. El poble tot i castigar-los una gestió no massa galdosa aquests darrers quatre anys els hi ha donat l’oportunitat de seguir governant i esmenar els errors comesos, de fet sembla que el poble de Badalona segueix confiant en ells, tot i que els ha donat un cop d’alerta.

Per acabar, perquè no rumien una mica un Pacte PSC + ICV + CiU + ERC? Podria ser una molt bona solució, no us sembla?

LA BOCA D'AZNAR

Darrerament l’expresident del govern espanyol José Maria Aznar, sembla que ja no sàpiga que fer per tornar a la palestra mediàtica, em fa l’efecte d’una d’aquelles famoses del aquí hay tomate, de l’Ana Rosa Quintana, o de qualsevol programa d’aquests que tant es prodiguen en la televisió dels nostres dies.

Fa quatre dies, fent panegírics a la llibertat de conduir sota els efectes del alcohol i ara, qualificant a una bona part d’espanyols que no votem ni pensem fer-ho, al Partit Popular, d’estar coxorxats amb ETA.

Però el més patètic de tot, és que té la gran barra de tornar a ressuscitar la vella idea de la propaganda franquista, que va ser el govern de la República, qui va procurar el clima i l’ambient propici al desenvolupament d’una ferotge guerra civil.

El senyor Aznar, enlloc de donar patètiques lliçons a la universitat de George Town, potser li valdria més matricular-se a rebre classes de la història contemporània del nostre país, on potser descobriria que la victòria aclaparadora del Front Popular en les eleccions de 1936, no fou deguda a res més que un fracàs estrepitós de la política de dretes, que alternativament lliberals i conservadors, havien practicat a España des del regnat d’Isabel II, que Jose Antonio Primo de Rivera, i els seus companys, a través de proclames inflamades sobre el trencament d’Espanya i l’acció directa amb nombrosos disturbis pel carrer, contribuïen a provocar un clima d’enfrontament entre els ciutadans espanyols, y finalment que Francisco Franco, es va aixecar amb armes contra un govern democràtic, i elegit pels ciutadans i que durant més de quaranta anys va implantar un règim de sanguinària dictadura, on es van abolir les llibertats més elementals. Però segurament al senyor Aznar, això no l’importa el més mínim, doncs amb la seva demagògia catastrofista, està cercant exactament el mateix que el seu mestre Primo de Rivera cercava el 1936.

No senyor Aznar, no és el govern Zapatero qui crispa la societat espanyola, sinó vostè i els seus, amb les mentides sobre l’atemptat de l’onze de març, sobre les armes de destrucció massiva de Sadamm Hussein, amb la prèdica d’un trencament de la unitat espanyola pel nou estatut d’autonomia de Catalunya, amb la burda manipulació d’un col·lectiu tant sensible com les Víctimes del Terrorisme, fent la menyspreable associació de la delinqüència amb la immigració, enganyant al personal fent-los creure que el terrorisme d’ETA es pot acabar exclusivament amb la repressió policíaca.

Vostè i els dirigents del seu partit, no son els representants de la dreta espanyola, sinó, de la caverna de la ultradreta que va governar aquest país durant quaranta anys. Tot i que ho vulgueu vendre, vostè i els dirigents del PP, no teniu res en comú amb Angela Merkel o Sarkozy, personatges de dretes als que mai a la vida se’ls acudiria fer cap proposició com les que ens feu, si de cas hem de cercar una semblança, amb l’únic que se’m acut, és amb en Lepen.

A VEGADES ELS CANVIS NO RESULTEN

Ja fa temps que volia escriure una nota com aquesta, de fet des del començament de la campanya electoral que a Badalona està marcada per la paraula “canvi”

Volen Canvi i així ho proclamen en els seus cartells, els de Convergéncia i Unió, i el seu líder assenyala que esta disposat si la matemàtica post electoral ho permet, de recolzar per alcalde a Carles Sagués d’Iniciativa per Catalunya, Verds, Esquerra Unida i Alternativa.

El “Reaccionari” Xavier Garcia Albiol, també predica la necessitat d’un canvi, aquest veritablement ideològic, doncs pretén que la dreta que el seu partit representa ocupi l’alcaldia, desbancant l’esquerra que des de l’adveniment de la democràcia sempre a l’iderat el govern municipal a la ciutat de Badalona.

Els ciutadans de Badalona, també demanen canvi, però això ja entra dins una certa lògica, doncs el seu nom veritable que la direcció nacional no els hi deixa utilitzar és Ciutadans pel Canvi, i encara que aquest canvi és referia a la Generalitat de Catalunya, ells ara ho volen aplicar a Badalona i en contra dels seus antics aliats, el PSC.

Els altres ciutadans també volen canvi, aquest de caire lingüístic, doncs considera que no tot a Badalona, és fa amb els dos idiomes oficials i un exemple ben clar ho teniem en els milers de plaques amb els noms dels carrers que hi ha a la ciutat, on totes, són exclusivament en català, causant un greu perjudici a tots aquells que encara no han aprés que carrer vol dir calle.

Els de la CUP aliats amb els verds, que no són els mateixos verds que els que van amb iniciativa, sota el lema que una nova Badalona, comença a caminar. També demanen un canvi segons es desprèn de les crítiques que a tort i a dret des del seu bolc, llencen contra totes les altres formacions, particularment les que han format equip de govern.

Els d’Iniciativa els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, amb la boca petita, també demanen un canvi, dins la mateixa estructura ideològica però amb una correlació de forces diferent a l’actual amb els socialistes.

Només tres formacions de l’espectre electoral badaloní, llevat del Partit Socialista, no els sentim demanar canvi, Esquerra Republicana de Catalunya, Llei i El Partit Humanista. El primer, Esquerra, té les idees molt clares, que sempre, pactarà amb formacions de la seva mateixa corda ideològica pel que fa al tema social, les esquerres, a qui intentarà amb la seva presència, despertar-los, la consciencia nacional. El Sr. Josep Valls del partit Llei, només està per mostrar la seva contribució a la ciutat, aconseguint amb les seves reivindicacions que es reposes l’escala del final del carrer Sant Anastasi, que no s’enderroqués el pont del petroli, i ara perquè es tregui el peatge del port. El Partit Humanista, no li hem sentit a dir ni piu, per tant és de suposar que tant els hi fot, els seus interessos deuen estar per damunt de les coses terrenals.

Un element comú, entre moltes de les forces que demanen el canvi, és que el basen no en un programa de treball i de realitzacions concretes i possibles, sinó simplement en desbancar del govern local al Partit dels Socialistes de Catalunya, per resumir-ho en una paraula, basen la seva campanya amb l’antisocialisme, o sigui que estan disposats a tot, a l’efecte d’enviar els socialistes a l’oposició. Alguns com el PP, no farien cap mena de fàstic a un pacte amb Convergència per tal d’aconseguir-ho i estic segur, encara que avui no ho digui, que si la matemàtica ho permetés, Ferran Falcó no hi faria fàstics, si a més a més des de les altes esferes convergents així li ordenessin.

El que penso ho tindria més cru, seria Carles Sagués si pactés amb Convergència, doncs estic del tot segur que les seves bases, on avui encara hi ha molts dels autèntics comunistes, se’ls arrissarien tots els pels del cos, havent d’aguantar els retrets que per aconseguir l’alcaldia, s’hagin venut a la dreta, marginant a un altre partit d’esquerres.

Per l’essència, antisocialista del canvi que demanen alguns, és el que em sembla els farà perdre, doncs es demostrat que cada vegada el personal que vota, és menys babau, i això dels “antis”, no els agrada gens ni mica.

Diumenge resoldrem la incògnita que la matemàtica farà possible, tot i que jo crec que poques variacions hi veurem sobre el panorama actual, i aleshores veurem les capacitats i fidelitats als principis dels líders polítics locals alhora d’establir els pactes.

ELS PAPERS D'EN TORTAJADA

Ara resulta que els papers del nostre primer tinent d’alcalde, fins i tot uns de caràcter molt personal, com poden ser informes mèdics, han estat llençats a un contenidor del barri de Bufalà i això ha motivat que una veïna amatent s’hagi posat a remenar el contenidor, talment com una indigent, cercant l’apreciat trofeu que trasllada a un dels fòrums locals d’internet, segurament amb la pretensió, no crec pas econòmica, sinó pel simple plaer de fer safareig. Tot seguit, grans periodistes com Andreu Mas, prenen cartes a l’assumpte i ho posen com a tema estrella del seu bloc personal. En l’entranyable Betulo punt Cat, no han trigat ni unes hores, en fer-ne motiu de comentari dins d’un fil que titulen “deixadesa i brutícia”. Perquè senyors tant pel periodista Andreu Mas, com pels honorabilissims col·laboradors de Betulo punt Cat, el més important de tot aquest assumpte, no és el contingut dels papers, sinó que hagin estat llençats al contenidor que no toca!

Segons es diu, el propi tinent d’alcalde ha baixat del cotxe oficial per efectuar el llançament en el contenidor inadequat, sota l’atenta mirada de la veïna, que si be tant bon punt el cotxe va marxar, ella baixa a veure que s’havia llençat, té el suficient bon criteri de no fer públic el seu contingut, sinó que es limita a fer-hi unes fotografies, on tant sols es pot veure el nom del nostre primer tinent d’alcalde i alguns membrets oficials.

Desprès de llegir els fòrums que he citat abans, se’m acut pensar que hagués fet la veïna si el tinent d’alcalde, hagués llençat l’objecte de polèmica al contenidor de paper? Segurament hauria baixat igualment i hauria fet mans i mànigues per saber-ne el contingut, però com que segurament no deu tenir la més mínima importància, s’hauria quedat sense noticia, ni poder fer el safareig.

El senyor Andreu Mas, és un periodista de prestigi, i el personal que pontifica a Betulo punt cat volen ser uns capdavanters de la democràcia participativa dins del respecte i la tolerància, és doncs per això que no entenc de cap de les maneres que ambdós, es dediquin a difondre una notícia tant fútil.

Senyors, que som la tercera ciutat de Catalunya amb nombre d’habitants i si totes les grans noticies que saben trobar són com aquesta, malament anem, o és que potser són dels que a primera hora de la tarda miren el programa de telecinco “Aqui hay tomate”?